Marga Vanrell, de Bonany Alimentació: “El pagès és un científic”

Amb motiu del 50 aniversari de Mercapalma volem retre homenatge a les empreses que van estar amb nosaltres els primers anys. Elles han estat i són el motor d’una activitat diària i constant, que respon a una missió: alimentar a la ciutadania. Tots sabem que és a Mercapalma on es concentra la major part de la comercialització de fruita i hortalissa, i això és gràcies a que aquells emprenedors de fa 50 anys es van establir en les nostres instal·lacions. Amb aquest motiu hem entrevistat a alguns d’aquells pioners, la majoria dels quals han passat el testimoni als hereus.

Entrevistem Marga Vanrell, propietària i administradora de Fruites Bonany. Fa gairebé 50 anys el seu pare, Jordi Vanrell Monroig es va establir a Mercapalma, com a majorista de Fruites i Hortalisses i el seu fill, Jordi sembla que agafarà el relleu.

Quina història hi ha darrere el vostre negoci? Com va començar?

Tot va començar a Petra, amb el regal de noces del meu padrí matern als meus pares: tots els ous que posessin les gallines durant un any . Llavors, cada setmana havia d’anar a Palma amb bicicleta a vendre els ous al mercat. Com era en una època de postguerra, venia tot quant portava, fins i tot conills i aus, que es penjava en la cintura, perquè no li cabien en el cistell de la bicicleta. Amb el temps es va convertir en el distribuïdor dels productes de la comarca de Petra. A finals dels anys 70 van comprar un magatzem a Picassent i des d’allí duiem la producció a Mercapalma.

Què recorda d’aquells temps, de quan es va establir a Mercapalma?

L’any 1977 jo era molt nena, però record que anava empresa per empresa a signar les notes de lliurament de gènere. És per això que record molt bé on estaven tots.

Com ha canviat Mercapalma des que va començar?

Era un mercat. Amb molta gent, tant venedors com compradors. Jo dormia dins del cotxe i quan em despertava sortia al mercat. No hi havia distribució, els compradors venien a buscar el gènere. Hi havia moltes botigues, que ara han desaparegut.

Què ha estat el més gratificant del vostre treball?

A l’estiu no passem calor (riuen). Qualsevol persona que treballa al sector d’alimentació, en contacte amb el producte que la gent necessita diàriament, s’ha de sentir molt gratificada. A més avui dia la gent valora molt aquest tipus de producte.
Per a mi el pagès és un científic, i estar tan prop del pagès m’ha donat molta saviesa. Pot ser aquesta és la recompensa, malgrat el sacrifici i la competència del sector.

Com ho feu per a mantenir-se competitius en el mercat durant tants anys?

Hem passat per diferents fases. En els anys 80 el meu pare i els meus germans van voler experimentar ser pioners a Mallorca a fer producte local, però es veu que no era el moment i es van deixar una fortuna. Això si, vam aprendre molt i el coneixement no es perd mai.  Actualment, el producte local és una quimera, perquè és més rendible dedicar les terres al turisme que conrear-les. Per a ser competitiu has de saber adaptar-te. Sobretot, fa falta molta força de voluntat, resiliència.

Com ha viscut el relleu generacional?

A pesar que jo em vaig preparar per a un altre manera de guanyar-me la vida, al final he estat jo qui m’he fet càrrec del negoci familiar. El meu fill, que és enginyer, sembla que també creu en el futur d’aquest sector.

Quins són els seus plans de futur del vostre negoci?

M’agradaria deixar el negoci sense deutes, però el futur és molt incert. Jo tinc el dibuix mental, però per a explicar-lo necessitaria una altra entrevista.

Així quedem, en una altra ocasió ho reprendrem on ho hem deixat.
Moltes gràcies Marga i Jordi, i molta sort!