50 años a MERCAPALMA: De Toni Bibiloni Ballester en Bibifrut, S.L.

Entrevistam a Antoni Bibiloni i Quique Morales, propietaris de Bibifrut, S.L. Fa 50 anys Toni Bibiloni Ballester es va establir en Mercapalma, com a majorista de Fruites i Hortalisses i des de llavors ha anat creixent fins a convertir-se en la gran empresa que és ara.

Com van ser els inicis del vostre negoci?

Toni: El meu padrí va començar amb un carro, fent viatges des de Sant Jordi. Quan es va morir el cavall, van comprar un camió, i cada dia anaven a Palma a vendre.

Què recorda d’aquells temps, de quan es va establir en Mercapalma?

Toni: Vam ser dels primers a venir, del Mercat de l’Olivar. Allà era un lloc petit, i aquí ja era més gran, amb un horari diferent, de les 6 a les 13, en canvi, a l’Olivar era jornada partida, matí i horabaixa. El canvi va ser gran, a més, allà estàvem molt a prop de casa i aquí havíem de venir amb el camió. A més, va començar a entrar producte de fora, sobretot fruita, que arribava al port en vaixell.

Quique: No hi havia tantes cambres, i a les 12 havíem de portar tot al bloc frigorífic, gestionat pel personal de Mercapalma.

Toni: “Havíem de venir als horabaixes per a assecar el raïm. A diferència d’ara, la gent el volia sec. ”El meu padrí vivia en Mercapalma, els horabaixes donava menjar als moixos. Tenia el geni curt i va tenir alguna baralla.

Com ha canviat Mercapalma des que va començar?

Quique: Era un “mercat de passadís”. Venia molta gent a comprar, de moltes botigues de barri. La gent no comprava tant com ara. Excepte quan arribava el raïm, tothom en volia.

Toni: Ara es ven molt més, però ve molta menys gent.

Quique: Només podies vendre als pavellons. Els pavellons es van modernitzar, però ja tornen a estar obsolets.

Toni: Molta gent ens demana productes de fora de temporada, abans ni se’ls passava pel cap.

Quique: La fruita aguantava molt més que ara, perquè no hi havia canvis de temperatura, sempre era del temps.

Què ha estat el més gratificant del vostre treball?

Toni: No he hagut de canviar mai de treball, bon senyal. Quan no venc a Mercapalma i estic de viatge, vaig a veure mercats.

Quique: És la nostra segona casa.

Com ho fa per a mantenir-se competitiu en el mercat durant tants d’anys?

Toni: Nosaltres som com a formiguetes. Sempre hem seguit la mateixa línia: Molta feina per a conservar quota de mercat. Ser molt competitius.

Quique: Relacions basades en la confiança que dona fer les coses molt ben fetes. Per a nosaltres el compromís és sagrat.

Anècdota:
Fa molts anys, en el pavelló IV, un majorista tenia uns pots d’olives en el puesto, que van acabar a Son Banya. El meu padrí va anar a buscar-los amb el camió i la policia.
També record a Tomeu Huguet, que sempre portava els doblers en el pit, i sempre pagava en efectiu.

Després de 50 anys, l’empresa ha crescut i està preparada per altres 50. Enhorabona!!!