Sardines, excel·lent valor alimentari en perill d'extinció

En Camba va dir «una sardina, solo una, es todo el mar». Recomenava mai no menjar-ne manco d’una dotzena. Però sembla que aquesta espècie gairebé no té població actualment a Espanya. Lúnica opció de recuperació, segons el CIEM (Consejo Internacional para la Exploración del Mar) és la prohibició absoluta de pesca durant un temps.

 

La sardina és un peix blau, que arriba a tenir un 10% de greix, molt rica en àcids grassos omega 3 amb una important incidència en el metabolisme lipídic perquè ajuden a disminuir el nivell de colesterol dolent i de triglicèrids, en tant que afavoreixen la formació del colesterol bo i actuen disminuint el risc de formació d’ateromes i per tant de trombosi i altres episodis cardiovasculars

Les sardines excel·lent valor alimentari, com hem vist però a més a més, són una font de aminoàcids essencials, en vitamines del grup B i quantitats significatives de les liposolubles A, D i E. Els minerals més abundants en aquest peix són ferro, fòsfor, potassi, magnesi, calci, zinc i iode.

Si en fresc un sardina conté aproximadament 50 mg de calci per cada 100 grams de pes, quan està enllaunada amb l’espina pot contenir de 200 a 250 mg, el que significa que una llauna de sardines té més calci assimilable que qualsevol font medicamentosa. A això cal afegir la favorable conjunció dels àcids grassos poliinsaturats de la sardina, amb l’oleic monoinsaturat quan l’oli és d’oliva, el que significa que els seus efectes cardiovasculars són clarament favorables. El major inconvenient que presenta la sardina per a la salut, fresca, en salaó o enllaunada, es limita als seus efectes en els pacients de hiperuricèmia o gota, donat el seu contingut en purines, que en l’organisme es transformen en àcid úric.